Ser Perfecte, o no.

Abans de començar la meva segona entrada al blog m'agradaria definir el terme en el qual escriuré, que és el de perfecció. Viquipèdia ho defineix  com "el grau màxim d'assoliment o completesa d'un ésser o esdeveniment". A més afegeix, "sentit de perfecció com a insuperable".

Durant el llarg camí que és la vida ens anem enfrontant a diferents reptes, problemes o oportunitats que ens donen o ens ofereixen la possibilitat per ser millors. Però què passa quan aquests reptes, problemes o oportunitats no ens fan millors? Com tots sabeu, no hi ha una única persona igual en aquest món, per tant es fa difícil entendre que podem trobar, també, un prototip de persona perfecte. Partint d'aquesta base, de que tothom es diferent en actituds, coneixements, cultura o regles socials...perquè es tendeix a puntualitzar, criticar, seleccionar, i finalment acabo amb etiquetar a les persones? La paraula clau la trobem en societat. La societat ens porta a unes conductes que moltes vegades van en contra de les nostres pròpies creences, però que hem de seguir per no ser diferents a les altres persones.
Seguint amb el fil de la meva primera entrada on parlava de l'egocentrisme, entès com aquella conducta on cadascú ha de ser responsable de les seves pròpies coses sense donar importància o tanta importància a les coses que ens arriben des de fora, ho enllaço amb el tema de la perfecció. Quantes vegades hem sentit frustració o l'estem sentint ara mateix per no assolir uns determinats objectius (ja siguin personals o implementats per algú altre)? Quantes vegades hem deixat de fer coses per por al fracàs? Quantes vegades sabíem que no arribaríem aquell punt i per això no ho hem ni intentat? Quantes vegades ens hem intentat autodestruir perquè alguna cosa no ens ha sortit bé o tan bé com el que esperàvem? Quantes vegades durant la setmana ens hem repetit aquell mateix error?Perquè quan ens diuen una crítica, tan sigui constructiva com destructiva, ens entra tan malament? En definitiva, quantes vegades hem volgut o ens han volgut buscar la perfecció sense trobar-la? Aquella opinió, aquell apunt, aquella connotació està feta per una persona que tampoc és perfecte, que ni molt menys ho serà, i que a vegades no es troba ni a un rang superior al que et trobes tu. Per uns motius o uns altres, aquella persona té unes actituds que fan que pugui donar lliçons o comentaris perquè ell creu que han d'anar amb aquesta línia. Personalment, crec que amb mi si que han aconseguit que em cregués o m'he cregut que cada feina o cada acció havia de ser perfecte per no decepcionar a ningú. Fins i tot m'he agafat coses personals tan al límit que han fet sentir-me malament, trist i decepcionat per no haver-ho aconseguit quan semblava molt senzill. Esta clar, que no només hem de mirar en les altres persones, sinó que hem de mirar en nosaltres mateixos com estem actuant o sentint, per saber que volem i que farem.
Tornem al egocentrisme? Doncs si! És cert també, que com he dit que cadascú és diferent, i cada persona interpreta els comentaris d'una forma o un altre. Crec que des de fa molts anys estic buscant la perfecció en totes i cada una de les coses que em passen dia a dia. I, en quantes l'aconsegueixo trobar? Si entenem perfecció com una cosa "insuperable" segurament no m'hi he ni acostat. I doncs, si sabent que estic buscant una cosa que és molt difícil d'aconseguir, perquè segueixo intentant ser perfecte, o fer les coses perfectes o simplement no fer errors? Bé, si sabés la resposta segurament no estaria escrivint això, però una de les idees que em passen pel cap és la pressió social a la que estem sotmesos o simplement la pressió que ens auto-imposem nosaltres mateixos en cada una de les coses que fem.  Ni una, ni dues, ni tres han set les vegades que no m'he posat a fer una cosa o l'he deixada per més endavant perquè sabia que no la podria arribar aconseguir o que no seria capaç de fer-la o de fer-la lo suficientment bé. Voler buscar la perfecció, a vegades per algunes persones, no significa repte o motivació, sinó que significa frustració. Frustració en voler fer una cosa per agradar els altres, on el qual els teus jefes, amics, familia, estiguin contents o simplement el treball fet o les coses dites siguin el preludi d'una gran cosa. Però i si per cada una de les coses que volem fer perfectes, en deixem de fer moltes que no seran perfectes? I si això en comptes de veureu-ho com a una oportunitat per créixer, ho sentim com una pressió afegida? No és fàcil treballar sota la pressió que es posa un mateix, i menys fàcil és saber que seràs valorat pels altres, però estareu d'acord amb mi que encara es més dur no fer les coses per intentar buscar la perfecció.
He parlat de frustració, i també parlaré de comparació. És més, la comparació possiblement és un dels pasos previs a la frustració, perquè? Doncs perquè ens posem una pressió excessiva en veure lo exitoses que son les altres persones, com han arribat fins allà, que ve que ho estan fent i que maco es tot això. Però, i si veritablement tampoc volem ser tan exitoses? Enteneu-me, i si pels motius que siguin no cal ser un 10 en cada cosa intentant buscar la perfecció, sinó intentant ser millor cada dia a través de les petites coses que per molts els hi semblarà una tonteria. Perquè... voler buscar el 10 és buscar lo insuperable,  i òbviament sempre hi haurà algú que et superarà, vulguis o no.
Per acabar, intentar buscar la perfecció per mi ha set en moltes vegades trobar la frustració. La frustració per no ser capaç d'assolir un objectiu de forma impecable i que un 9,9 no és suficient. Ser o pensar en fer-ho perfecte en cada una de les coses que he fet, fins a dia de avui m'ha dut més d'un èxit però m'atreviria a dir que actualment m'està portant més desamors que victòries. Perquè quan fas alguna cosa volent-la fer perfecta, és perquè ha de ser insuperable. Però... qui aconsegueix fer coses insuperables?

El que està clar que aquests termes com perfecció, frustració o comparació van íntimament lligats al tema felicitat. Si parlem de felicitat en aquest context, parlem de les coses que un és capaç de fer i que ha aconseguit sense sentir-se forçat per fer-les o perquè les ha fet per obligació. Està clar doncs que voler buscar la perfecció absoluta moltes vegades ens portarà a la infelicitat, i d'aquí es poden desglossar un piló de sentiments negatius com tristesa, inseguretat i fins arribar al de la por en no voler seguir fer qualsevol cosa degut a una mala experiència prèvia.
És per això, que eliminaré la paraula perfecció de la meva vida, o simplement la canviaré per intentar fer les coses al màxim de bé en el moment que em trobo ara, amb el meu coneixement, amb la meva motivació i amb el que fins a dia d'avui puc aportar. Ser que per molts serà poc, ser que per molts d'altres serà molt...però ser que per mi serà suficient. Però el que si que no faré és deixar de fer les coses per por al fracàs, i aquesta entrada és el primer pas per aconseguir-ho.