jueves, 1 de junio de 2017

Operació Bikini

1 de Juny i l'estiu està a les portes, com aneu d'Operació Bikini?

Jo estic fora. Ni Operació Bikini ni re. Aquest fenomen publicitari que apareix per cap d'any amb les primeres promeses, i avança cap a la primavera prometent-nos que aquest any si estarem preparats per l'estiu, és una auto enganyifa. És un mal que ens fem a nosaltres mateixos. Que fem després de l'estiu? O bé, has arribat a l'estiu complint les expectatives que et vas proposar? Perquè no hi ha cap altra "Operació" durant la resta de l'any? 

Ahir corrent per terres finlandeses em va venir el cap aquests temes. Està clar que és un negoci a través d'uns estereotips creats per la societat i en qual certes persones en volen obtenir un benefici. No entraré en la part econòmica però si en la de salut. Porto uns anys ja bastant abandonat en temes esportius i seguir rutines per tenir una bona condició física, sigui estiu o hivern. El motiu fonamental que crec, és que quan abans tenia objectius futbolístics que em feien entrenar moltíssim, ara no tinc cap objectiu esportiu-competitiu. I aquí hi ha un problema gran ja que sempre he relacionat esport amb competició i per tant si no hi ha competició no hi ha esport. Be, no és ben així, però em refereixo que la meva quantitat d'hores setmanals d'esport s'han reduït molt. Hi ha dues possibles sortides que em venen el cap; la primera és buscar objectius competitius el qual em tornin la motivació i esta en forma un altre vegada. De moment no els he trobat. La segona, canviar d'objectius i que siguin més enfocats en l'àmbit de la salut per mantenir un cos sa. Aquest és els que em vaig plantejar fa un temps. Independentment d'uns o altres, el punt clau es diu HABIT.

A Finlàndia des de octubre a abril les temperatures són baixes, fa fred, vent i sovint els camins estan plens d neu. No són situacions fàcils per entrenar, i personalment han set casi impossibles per mi. Mai m'havia apuntat a un gimnàs però veia que era de les poques solucions que podria trobar. Seré breu. No he set constant, no he aconseguit crear un hàbit. Conseqüències? Excuses, excuses, excuses... i a que porten les excuses? A menys salut no només física sinó també mental perquè et penedeixes de no haver complert allò que t’havies plantejat aquell dia, setmana o mes. Quan et proposes coses, et prepares objectius, siguin a nivell que siguin, la creació de l'hàbit, de la constància, és molt important per poder assolir allò que t'has plantejat. L'augment i variació d'excuses que es poden arribar a tenir per saltar-te tot això són infinites. Jo m'he mentit amb mi mateix quan em vaig apuntar al gimnàs, no he set constant i per tant les excuses o laments m'han fet moltes vegades dur una vida molt més sedentària de la que deuria. Una setmana vas al gimnàs 4 dies, i la pròxima setmana 2 perquè fa fred. La següent et toca 3 vegades i la ultima setmana de mes nomes 2 perquè aquests dies fa sol. 

Per acabar, m’agradaria dir que ens hem d'intentar enganyar menys en general, ja sigui anomenant-la Operació Bikini o qualsevol altre nom, a través dels mitjans, d'un amic o de mi mateix si volem aconseguir una vida mes saludable. Omplir d'excuses o retardar activitats físiques només ens porta a la frustració i a un pitjor estat físic. Jo em trobo en aquesta situació actualment, i sóc conscient que no he fet tot el que havia de fer per crear una rutina o un hàbit d'entrenament sigui pels objectius que sigui. Fer autoanàlisis d'un mateix en diferents parts de la vida és molt positiu si som capaços de reconèixer els errors i intentar-los canviar. Jo de moment sóc conscient de la primera, veurem si sóc capaç de la segona.


Espero que vosaltres no hàgiu pecat del mateix error, i si ho heu fet, a les vostres mans esta per canviar-ho

domingo, 26 de marzo de 2017

Realitat

Benvingut Blog, de tornada.

Com et vaig dir un dia, no t'abandonaria si et començava, perque no hi ha cosa més desinteresada que no acabar una cosa que has començat. El resultat sempre pot ser dolent pero el procés sempre es positiu.
Vaig començar aquest blog amb la idea de recuperar-me emocionalment i poder expresar coses que moltes vegades no era capaç. Persones com jo tenim problemes de comunicació personal, com poden ser agraïments, sentiments o fins i tot abraçades. Gràcies, m'has ajudat a transmetre.

No tothom es bo pel que fa o el que diu, Moltes vegades som bons per com som, i només això. Sóc jove i ei! Benvingut egocentrisme, com m'agrada veure't a tu back, He tornat a recuperar la persona que porto a dins tot i que cada dia em recordin que no es bo, encara que siguin males persones. N'hi ha moltes.
Realitat. Aquesta és una paraula necessaria. Realitat moltes vegades no és el que sentim, sino el que et fan sentir. Realitat moltes vegades no és el que veiem, sino el que et fan veure. Realitat no és el que et fan tocar, sino el qe volen que toquis.
La realitat no és una realitat si la que te la expliquen són persones llunyanes, poc amigables o fins i tot conegudes. Realitat és una paraula que a vegades ens la fan creure sense veure més enllà, Realitat és un fals mite si ens ajuntem amb males persones. És la vostre REALITAT real? No sóc ningu per donar consells, però heu pensat que moltes vegades us mouen la vostra propia realitat? 

Que es la realitaT? Seguint amb el discurs, la realitat és sencilla. El que TU vius, sents, escoltes, toques i vius, TU, i nomes TU ets capaç de veure, sentir, tocar i decidir la teva realitat.