Benvingut Blog,
t'escric perquè tu seràs la guia d'aquest llarg camí. Sempre m'ha donat per escriure en mal o tristos moments, però aquesta vegada em serviràs per transformar-ho en experiències que ens anirem trobant dins aquest trajecte.
Aquesta idea neix d'una persona que em va recomanar que crees un bloc per poder expressar lliurament les meves emocions i donar força a les meves paraules, des de aquí et dono les gràcies. Aquest blog no té ni la intenció de donar lliçons ni solucions, simplement un espai on des de el meu punt de vista i la meva opinió aniré escrivint coses des del passat, passant pel present i mirant el futur. No sé ni amb quina freqüència ni assiduïtat escriuré però el que sí que tinc clar és que no el deixaré morir, com estava morint jo. No entengueu aquestes paraules com a literals, estic bé de salut. Com diu el meu gran amic David Martin, " el coco mata" i jo porto un temps sentint que no sóc la persona que vull ser i per tant contraposant els meus desitjos per coses que m'estan matant. Donar poder a les paraules dels altres comporta que estàs perdent poder en les teves o simplement que valores més el que arriba des de fora que el que realment sents. Recordo que quan era més jove se'm tatxava d'egocèntric, xulo i fins i tot a vegades prepotent. Ara, en pensar-hi i analitzant-ho vull tornar a ser com era abans, Vull tornar a ser aquell egocèntric, xulo i prepotent...perquè? Doncs ho definiré així: tenir el poder de la meva persona i aquesta era la única a qui li havia de fer cas. Confiar en tu mateix és la premisa numero 1 per assolir el que desitges, ja que no depens de ningú més. Tenint clar que, això no fereix a altres persones ni físicament ni psiquícament però sent tu el suport pel qual continuar caminant en aquest camí. Seguint amb la paraula egocentrisme, qui pot oferir quelcom els altres si no es troba bé o no creu en ell mateix? Si no tens força per tu mateix com pots donar força els altres? Egocentrisme en aquest cas significa que TU ets la única persona en qui has de confiar en aquest món, sí també hi han els pròxims com familia, amics, etc, però aquests segur que no t'intoxicaran. Ser egocèntric significa respectar-te, donar-te valor i crear una força interior per assolir els teus objectius. Com heu vist, no he agafat el valor egocentrisme com a una persona que destruirà tot per aconseguir els seus propòsits sense respectar els altres. Parlo d'egocentrisme o vull que s'entengui egocentrisme d'un altre forma, perquè quan s'arriba el punt de que et preocupen més les coses, comentaris, accions, raonaments dels altres que els teus propis, no és exactament altruisme, sinó que significa començar a morir.
Ja per acabar la meva primera entrada de moltes més, m'agradaria escriure una frase de Xesco Espar que diu així: " o decides vivir tu vida o ayudas a otro a hacer su vida mejor. O vives tu vida según tus condiciones o bien otro te impondrá las suyas".
Hola Albert!! Egocentrisme...si, és bo, sempre i quan no ferim als altres com molt bé comentes. És clar, que has de ser tu mateix el primer en creure el camí que has d’escollir i tu el primer convençut a que vols triomfar. M’agradaria fer un incís i recordar que és important que l’egocentrisme no es transformi en una actitud narcisista, ja que en molts moments la importància de tenir algú o alguns al costat et poden redreçar quan el camí escollit sens està fent molt difícil, ja que a cap objectiu s’hi arriba fàcil. És important recalcar també, que és molt important saber de quines són les persones que t’has de rodejar!!!
ResponderEliminarRecordo que a vegades dius “tu ets l’únic emprenedor” i jo t’invito a que fem un pas dos anys endarrere. Des d’un punt de vista personal, l’emprenedor és aquella persona que decideix triar quin és el seu camí sense por als entrebancs, ni tampoc a les opinions de persones que no et volen deixar evolucionar. La teva decisió, ara farà dos anys, era per donar-li una volta a la teva vida i per assolir una sèrie d’objectius personals. Era fàcil la decisió? El camí va ser fàcil? Segurament que no i només tu saps la dificultat d’afrontar un projecte d’aquest estil que ben aviat va donar els seus resultats, i aquí estàs ara un altre cop solet “ante el peligro” completant reptes i començant-ne d’altres.
Aprofito i et recomano que, en certs moments quan surt la incertesa de si estàs fent el que toca i ens dóna la sensació que estem vençuts, facis un petit recordatori mirant el passat i analitzant els objectius complerts i tot el què hem sigut capaços de realitzar fins arribats a l’actualitat. Veuràs que el camí que has recorregut és només teu, amb el teu valor i la teva actitud emprenedora d’agafar les rendes de la teva vida i ser on ara mateix estàs!!! (cal recordar que sempre hi ha algú al costat que fa més assequibles aquests camins). És impossible que mirant endarrere no diguis....”fins ara he sigut capaç de tot això? Doncs ara no serà menys, sinó que aniré molt més enllà perquè tinc les experiències anteriorment viscudes i he après molt dels moments dolents que he tingut i que ja he sabut gestionar per tirar endavant any darrera any”
Per mi ets un persona que mai es conforma amb el que té i sempre té aquell afany de ser més gran any darrere any, estic segur que tot anirà bé! Segueix així!! Ànims i felicitats per començar el teu nou blog!
David Martin