L'aprenentatge és il·limitat. Partint d'aquesta curta frase desenvoluparé el tema d'avui. I es que, quantes vegades a la vida ens hem cregut saber-ho tot? Quantes vegades ens hem trobat persones que creuen saber-ho tot? quantes discussions hem tingut que no han portat enlloc? o, perquè a vegades parlem de temes sense saber-ne res o tenir-ne poca informació?
Cada vegada tinc més clar, que tot i l'aprenentatge és infinit, mai seré capaç de alimentar-me d'una gran part d'ell. Quan parlo d'aprenentatge, parlo de totes les coses que un pot arribar aprendre dins un context social, cultural, econòmic, etc. Però també parlo de tot l'aprenentatge que podem assolir dins la nostra professió o àrees d'interès. Si considerem l'aprenentatge com el procés d'adquirir nous coneixements siguin de l'àmbit que siguin, i ho pensem fredament, veurem que la magnitud d'aquesta paraula és enorme, o com he dit infinita. Infinita perquè? La nostra societat cada dia desenvolupa nous processos, descobriments, proves encert-error que fa que cada vegada es coneguin i s'investiguin noves solucions o a vegades també, destruir mites que s'han imposat durant anys. En definitiva, cada segon que passa el nostre sector o professió canvia, i per tant, canvia també el nostre ventall de coneixement.
Si penso amb la meva professió, que està dins l'esport, em dono compte que d'esport en sé molt poc. Hi han tantes coses dins l'esport, que saber-les totes necessitaria milers anys de la meva vida per aprendre-les i potser ni així ho aconseguiria. Si divideixo més l'esport, i entro directament a la meva professió, em trobo el futbol. El futbol és l'esport que més gent parla d'ell, que més gent creu que sap d'ell, que aporta a un gran número de discussions i que segurament, tot i així és on hi han menys investigacions, coneixements i solucions certes o comprovades. I perquè tothom pot parlar d'ell sense a vegades saber-ne res o poc? Segurament un dels motius seria econòmic ja que genera molts diners i mou moltes masses, però un altre punt a considerar és que sembla un esport fàcil i tothom té el dret a opinar o donar la seva opinió. I veritablement tothom el té. Partint que cada persona té la seva pròpia opinió, i com a tal, la seva manera de veure les coses, és on entra la nostra força o poder individual. I és aquí on hem de fer el canvi de mentalitat. Aquest poder individual no és el de imposar o convèncer sobre un tema en el qual creiem que dominem, sinó en el d'explicar la nostra opinió segons el nostre coneixement, i a partir d'aquí ser capaços que la gent es convenci, et cregui o et segueixi pel teu discurs i no perquè la teva veritat absoluta és única i irrepetible. No es tracta de discutir ni agradar, es tracta de mostrar la teva perspectiva el millor possible per tal que les altres persones te la comprin, entenent, es clar, que moltes vegades no ho faran.
Quan era més jove, i començava a entrenar futbol em pensava que ho sabia tot. També quan jugava. A mesura que et vas fent gran, adquireixes nous coneixements, tens discussions, t'inscrius a cursos, escoltes opinions, llegeixes nous articles, etc. Vas adquirint nous aprenentatges i t'adones que quan et pensaves que ho sabies tot, ara, a dia d'avui no saps res o no saps tant. Tens una discussió interior de com pot ser possible que el meu coneixement sigui tant petit, però no és cap altre cosa que l'aprenentatge és infinit, i com a tal, mai sabrem totes les coses. És molt important acceptar el nostre coneixement a dia d'avui, en aquest moment, sabent que si ens seguim formant el dia de demà serà més gran. Arribat aquest punt, i com a entrenador de futbol, és molt important que tot i saber que l'aprenentatge és i serà il·limitat dins el nostre context, siguem lo suficientment intel·ligents per seguir formant-nos i aprenent. I tot això ho hem de portar a la pràctica. Com? Primerament seguir un procés de formació constant on cada dia podem adquirir noves eines que fomentin la nostra idea dins l'àmbit on ens trobem i també en el que no. Seguidament, dins aquest coneixement o aquest procés d'aprenentatge, ser capaços de no jutjar altres opinions, siguin correctes o no, ja que potser aquelles persones no tenen suficientment coneixement o simplement pensen diferent. És aquí on comprovarem la grandesa del coneixement sense imposicions ni lluites, ja que respectarem totes les opinions siguin o no siguin del nostra agrat.
Us animo a seguir creixent en el vostre àmbit sense entrar en cap lluita dialèctica quan parleu o defenseu un tema. Penseu que cadascú té la seva opinió i la seva manera de veure les coses, i la única forma de canvi és veient que aquella persona t'aporta alguna cosa amb les seves explicacions i no amb les seves imposicions o veritats absolutes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario